La carta

Era una nit plàcida del final de l'estiu, jo m'havia gitat feia una estona i llegia un article en una revista musical. De sobte ma mare entrà a l'habitació. Portava una carta a les mans i una expressió que jo ja coneixia. Se sentà a la vora del llit, m'acaricià el cabell, alçant-me la glenxa que em cubria el front i em digué angustiada:
- Has rebut una carta.
- Si ? -Vaig mirar i el sobre estava obert.
- En qui t'has enjuntat aquestos mesos que has sigut fora de casa?
- No et comprenc, mare?
- No? Pren!
Quan vaig mirar el nom del remitent, un cop de calor em pujà a la cara, el cor em bategà amb una força desconeguda i comprenguí que acabava d'obrir-se un abisme entre nosaltres que mai podríem pontejar. Desgraciadament el pas dels anys m'ho confirmà.

RECORD

Mirant un òpal quasi gris
vaig recordar uns meravellosos ulls grisos
que vaig vore farà uns vint anys...

Ens vulguerem durant un mes.
Marchà desprès a Esmirna, crec,
a traballar allí i ja no ens en vist més.

Adaptació

NO CAL DIR RES

Benvolgut i adorat Konstantin

Et vaig coneixer en un ambient hostil, ens veiem d'amagat, quan podíem, sabíem que si ens descobrien podia costar-nos car, però era inevitable. La teua conversa m'encantava, inclús a vegades escoltant-te somniava i m'evadia de la trista i grisa realitat que ens rodejava. Passats els anys, recorde, com si fora ara mateix, aquells meravellosos moments que vam compartir. També recorde, gratament, a la persona que ens va presentar. El meu amor per tu no ha canviat i encara que a vegades passa els temps sense que ens veiem, i altres volers ocupen el meu cor, tornes d'una manera intermitent a la meua vida i m'omplis de felicitat.

Ítaca (Kavafis)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.