Tots estaven espectants, i per fi aparegué al capdamunt de l'escala feta un espantall, embutida en un vestit negre, del mateix color dels seus ulls, dels seus cabells i de la seua ànima. La odiaven i desitjaven que li passara alguna cosa dolenta. Sonà la música d'aquella vella cançó i ella va gesticular imitant a la diva del disc. Començà a baixar l'escala a poc a poc, amb un ritme cadenciós ,boquejant sense cap equivocació la meravellosa lletra, i envoltada de llums de colors que engrandien la seua imatge. El silenci al local era ofegador i, de sobte passà, quasi al peu de l'escala se li trencà un dels tacons de vertigen que estilitzaven la seua figura i perdé l'equilibri amb tanta mala sort que se li enganxaren els cabells amb la pinya daurada que en rematava el passamans i se li arrancà la perruca. El seu crit esborronador trencà la tensió del moment i els espectadors esclataren amb un fort aplaudiment i una cascada de rialles malvades i satisfetes.
En lloança de Chulià
Fa 1 any
