L’americà
Després de visitar,
sense sort, dos llocs, de carrer, on
habitualment trobava algun conegut, decidí anar al cine, a un de doble sessió contínua on passar l’estona i distreure la ment.
La pel·lícula transcorria distreta, quan de sobte
i com eixit de la pantalla aparegué aquell home, que caminava des de les
primeres files cap a la sortida.
Era una sala molt
gran i li donà temps a observar-lo detingudament.
Cames llargues, maluc
estret y esquena ampla. Quan arribà a la seua altura es miràrem fugaçment i se’n eixí .
Transcorreguts uns minuts aquell home estava assegut al seu
costat, el mirava detingudament i li somreia amb franquesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada