No era la primera volta, sabia que aquell capritx seu no era ben acceptat per alguns del grup, però complir aquell desig era més fort que ell, i també sabia que si no demanava fer aquell paper, el seu rival el demanaria.
Es tractava de representar una lluita entre dos bàndols, per a la qual cosa tost els xics que participaven devien assumir una personalitat.
Un darrer de l’altre, tots anaven triant el seu rol, uns eren guerrers, altres reis o capitans i quan li tocà a ell, s'armà de valor i ho digué:
- Jo vull ser la princesa.
Tots callaren, acceptaren i li assignaren un bàndol.
El seu rival el mirà amb malicia i resignació.
L’acció va començar, la lluita era feroç i tots corriem divertits i emocionats apoderats per aquella fantasia.
Ell esperava amb ansietat que algun guerrer volgués raptar-lo, provocant l'enfrontament de dos soldats.
Jugaven a una cambra en obres, al primer pis, en casa dels seus oncles.
Una de les voltes que corria per aquell baluard va veure per una de les finestres un altre grup de xicons, capitanejats per aquell xic horrible, al que ell temia, que venien pel carrer cap al lloc on ells jugaven.
Es va esglaiar, el món se li va fer negre. Aquell xicot no era innocent com els xiquets amb els que jugava. En arribar ho descobriria tot i l’enfonsaria sense cap mirament.
Atrotinat volia amagar-se, desaparèixer i va córrer sense control.
De sobte va volar pels aires i immediatament un fort colp al cap li va fer perdre el coneixement.
Acabava de caure pel forat de l’escala, segons li van dir , al dia següent al despertar-se.
