Amagatalls

No recorde el motiu, he eixit al balcó i l'he vist ballant sol, absort en els seus pensaments. Té tan sols dotze anys. Quan ell m'ha vist, s'ha sentit descobert i s'ha amagat ràpidament dins de sa casa.
Les nostres mirades s'han creuat un segon, suficient per a comprendre, i fer-me evocar la meua infantesa.
Quantes vegades tingué que amagar-me precipitàdament, física i espiritualment. Quanta repressió, quanta por a la veritat compartida. Quant de sofriment inútil. Tindrà aquesta criatura que passar pel mateix calvari? Espere que no. Però qui sap?

Jo m´he abocat als profunds avencs
de la terra i del cel
i he vist el seu final, o amb els ulls
o amb el pensament.
(adaptació)

L'anècdota

Mentre dinavem la conversa girà al voltant de temes diversos. Cap als postres, aquella adolescent contà una anècdota, que un conegut seu li havia relatat feia poc. Jo escoltava en silenci i aparentment indiferent el detalls de la història, el nom del lloc on havien ocorregut els fets i els comentaris dels altres comensals, però aquell relat m'interessava molt. Segurament per a la resta d'aquelles persones, la contarella havia sigut un comentari intrascendent, animador de la conversa d'aquell mig dia, però per a mi era la confirmació de que aquells móns que jo somniava existien i que hi havia la possibilitat de coneixer-los. Tant prompte com vaig poder em presentí en aquell lloc i observí detingudament tot el que passava al meu voltant. I efectivament, comprenguí que aquell dia s'iniciava una nova etapa en la meua vida.

HE CAMINAT

No tinc lligams;
m'abandoní del tot.
He caminat en la nit il·luminada
buscant gojos en part reals
i en part elaborats pel meu esperit.
I he begut un vi fort
com el que beuen aquells
que s'entreguen al plaer amb coratge.

Versió.

La carta

Era una nit plàcida del final de l'estiu, jo m'havia gitat feia una estona i llegia un article en una revista musical. De sobte ma mare entrà a l'habitació. Portava una carta a les mans i una expressió que jo ja coneixia. Se sentà a la vora del llit, m'acaricià el cabell, alçant-me la glenxa que em cubria el front i em digué angustiada:
- Has rebut una carta.
- Si ? -Vaig mirar i el sobre estava obert.
- En qui t'has enjuntat aquestos mesos que has sigut fora de casa?
- No et comprenc, mare?
- No? Pren!
Quan vaig mirar el nom del remitent, un cop de calor em pujà a la cara, el cor em bategà amb una força desconeguda i comprenguí que acabava d'obrir-se un abisme entre nosaltres que mai podríem pontejar. Desgraciadament el pas dels anys m'ho confirmà.

RECORD

Mirant un òpal quasi gris
vaig recordar uns meravellosos ulls grisos
que vaig vore farà uns vint anys...

Ens vulguerem durant un mes.
Marchà desprès a Esmirna, crec,
a traballar allí i ja no ens en vist més.

Adaptació

NO CAL DIR RES

Benvolgut i adorat Konstantin

Et vaig coneixer en un ambient hostil, ens veiem d'amagat, quan podíem, sabíem que si ens descobrien podia costar-nos car, però era inevitable. La teua conversa m'encantava, inclús a vegades escoltant-te somniava i m'evadia de la trista i grisa realitat que ens rodejava. Passats els anys, recorde, com si fora ara mateix, aquells meravellosos moments que vam compartir. També recorde, gratament, a la persona que ens va presentar. El meu amor per tu no ha canviat i encara que a vegades passa els temps sense que ens veiem, i altres volers ocupen el meu cor, tornes d'una manera intermitent a la meua vida i m'omplis de felicitat.